Noun
plaint [pl. plaints]
plaint [pl. plaints]
plaint [pl. plaints]
plaint [pl. plaints]
plaint [pl. plaints] , {law}
إدعاء {قانون}
plaint {law}
اِتِّهام {قانون}
...
similar Results
plaintiff (n.) , [pl. plaintiffs] , {law}
شاك {قانون}
plaintive (adj.) , {feelings & emotions}
plaintext (n.) , {comp.}
نص عادي {كمبيوتر}
plaintive (adj.) , {feelings & emotions}, [ more plaintive ; most plaintive ]
plaintiff (n.) , {law}
دَعِيّ {قانون}
plaintiff (n.) , [pl. plaintiffs] , {law}
مدعي {مقيم الدعوى}، {قانون}
plaintive (adj.) , [ more plaintive ; most plaintive]
متشك {المُتَشَكّي}
plaintiff (n.) , [pl. plaintiffs]
plaintive (adj.) , [ more plaintive ; most plaintive ]
plaintiff (n.) , {law}
plaintiff (n.) , [pl. plaintiffs] , {law}
مدعٍ {قانون}
plaintiffs (n.) , [sing. a plaintiff]