Verb
to bequeath {personal property}, [ bequeathed / bequoth ; bequeathed ]
to bequeath {law}
أَوْرَثَ {قانون}
to bequeath [ bequeathed / bequoth ; bequeathed ] , {law}
ورث {قانون}
to bequeath [ bequeathed / bequoth ; bequeathed ]
to bequeath {personal property}, [ bequeathed / bequoth ; bequeathed ] , {law}
ورث بوصية {قانون}
to bequeath {personal property}
similar Results
bequeathed (adj.) , {law}
موصى به {بِوَصِيّة}
bequeathed (adj.) , {law}
مَأْثُور {قانون}
bequeathed (adj.) , {law}
مَنْقُول {قانون}
bequeathal (n.) , {law}
تَوْرِيث {قانون}
bequeathing (n.) , {law}
مِيراث {قانون}
bequeathing (n.) , {law}
bequeathing (n.) , {law}
إِرْث {قانون}
bequeathing (n.) , {law}
إِيصاء {قانون}
bequeathment (n.) , [pl. bequeathments]